Aquesta tarda farà 6 anys que vas néixer. Tinc la sensació que hi ha tot un món entre aquell dia i avui, i, alhora que ha passat volant.
El teu aniversari sempre m’emociona, és el dia que jo vaig nèixer com a mare.
Probablement res és el mateix però en esència tu i jo ho som. Les mateixes ànimes que aquell dia van fer aquell camí tant dificultós fins abraçar-se a l’altre costat de la pell.
Ja són 6 anys amb tu…
Tinc la sensació que deixes de ser nen “petit” per aconvertir-te en nen. Un canvi d’etapa en la que toca seguir aprenent a relacionar-nos, acompanyar-te, a comprendre’t…
T’ho dic molt sovint; t’estimo i m’agrades. M’agrades tot tu en totes les teves formes, fet que m’obliga a qüestionar-me, situar-me constantment en el paper que et mereixes, a seguir aprenent això tant meravellòs i, a la vegada, tant costòs que és criar els fills.
Quantes coses hem après…! Quant hem rigut i plorat, quantes aventures, experiències…
Vull seguir sempre caminant i creixent al teu costat, com durant aquests fantàstics 6 anys!
Moltes felicitats Jan!
La mare
